Paraula enyorada per a tothom anys ha, quan tot era més complicat. Quan la majoria de ciutadans treballaven de valent més hores de les que corresponia a fàbriques, petits tallers, comerços, escoles, Municipis. Els horaris eren sagrats, les compensacions petites. Tampoc la vida era tan costosa com ara, quan una gran majoria se l’han complicada no fos cas que els del seu entorn poguessin imaginar que la seva economia havia decaigut.
Vacances que servien per endreçar les cases -potser de pintura-, d’allò, que prescindible, es feia quan els caps de casa no tenien horaris -senyalats-. Ara S XXII tots els temps son bons per a fer escapades i aprofitar baixos preus per a visitar allò que t’agradaria i, si saps triar, les mogudes poden estar al teu abast.
Vacances: què suposen per a mi i que han suposat al llarg de la meva vida? Aprofitar l’avinentesa per coincidir amb amics per a fer recorreguts interessants que t’aportin cultura i art. Ah! I conèixer gent i menges d’arreu entrant a les cases, única forma que no falla per a saber com viuen els que no son propers, què pensen de la vida, de les injustícies que potser plegats hem contribuït a crear i, només plegats podem modificar.
Diem a Catalunya que enraonant la gent s’entén però, sovint em demano, enraonem prou del què caldria? NO, NO, NO! Estem a mercè d’uns polítics que malgrat les seves bones propostes per a guanyar els càrrecs, un cop al poder, obliden els seus propòsits de servei a nosaltres, el poble ras, és a dir, dels sense veu, fins que s’acostin noves eleccions. Tindrem memòria amatent! Tenim clar a qui no votarem.
Torno a les vacances, abans temps enyorat per a fer alguna petita escapada. De recent casats amb el meu amant espòs, les aprofitàvem per anar a visitar amics que vivien lluny i, les comunicacions no eren com avui amb el nostre Renault 4. De manera especial comentàvem les dificultats polítiques que patia el nostre país -tema que el interessava tothom-, aquella llarga i fosca nit que semblava no s’acabaria mai. Doncs sí, plegats ho vam modificar!
Tinc grans records de l’Escala, a la Costa Brava, on vam anar uns quants anys i vam fer amics de vida que només la mort ens va robar. He estat sempre prop de gent amant de la cultura, de la vida, del futur de la Humanitat, vicis entranyables que em van encomanar. A tots, gràcies. Sempre al cor i pensament! Sé que ens retrobarem i farem festa grossa.
blog de Montserrat Ponsa 