Emmig de la canícula costa respirar. Sempre he dit que prefereixo la calor al fred però enguany em costa suportar-la. No tinc ganes de sortir a caminar com solia fer abans de migdia i a darrera hora de la tarda. He prescindit de les caminades mentre es mantinguin aquestes temperatures de canícula. Em recorden les de quan jo era petita al meu poble.
Em preocupa ja l’hivern que ens arribarà. Segur que, com sempre, serà segons hagi sigut l’estiu. Necessitarem capes i mocadors grans per protegir-nos.
Avui recordem a l’Eulàlia, meva estimada cunyada que ens va deixar justament fa dos anys.
És gairebé mitjanit i els termòmetres segueixen alts. La pluja de primera hora de la tarda feia pensar que milloraria l’ambient però no ha estat així. Ha servit per regar i netejar carrers i places, per festejar la Festa major els propers dies a l’Ametlla. Hi ha previstes moltes mogudes al carrer.
blog de Montserrat Ponsa 