Temps per recordar
Molts familiars i amics estan de vacances. Per a mi son temps per recordar
moments viscuts, a través dels quals revisem la història de les nostres vides.
Enguany, castigats a no sortir massa del nostre entorn, de manera especial els
més grans, recordem el nostre caminar per la vida amb fills petits, de quan hi
érem tots, la família sencera. Sortides a la platja i a la muntanya. A festejar
festes arreu amb parents i amics.
Hem d’aprofitar qualsevol moment -per petit que sigui- per a gaudir-ne. Tot
té el seu moment just, paraules, encontres, potser discussions profundes amb
persones estimades que ja no hi son però que mai oblidarem. Avui son un aixopluga
en el qual refugiar-nos pensant que res és igual, ni la gent, ni el seu fer, ni
el seu pensar-obrar. No dic millor ni pitjor, simplement diferent.
Ens costa d’acceptar la solitud! Sobretot per a les persones que hem estat
envoltades de molta gent. Res és millor que compartir, amb parents, amics i
coneguts els nostres, dubtes, les nostres alegries i neguits. No em refereixo a
bugadejar, fet que alguns practiquen no pas per ajudar sinó per torpedinar
situacions que no els pertoquen.Aprofitem la solitud per a gaudir-la.
Tanquem els ulls i, àdhuc, sentirem proper el seu flaire, els seu alè…
blog de Montserrat Ponsa 