Els ajuntaments responsables és secunden els uns amb els altres i, fan l’orni. El camí que porta al Santuari des de l’Ametlla fa esborronar. Ha arribat el moment de prendre decisions, si no volem que el nostre estimat racó de pregària quedi aïllat i només els que caminen o corren seguiran passant-hi amb el risc de trencar-s hi coll i barres, mentre els que manen segueixen sense complir els seus compromisos electorals: vetllar pel benestar de nosaltres, els ciutadans del carrer, aquells que no tenim nom però tenim vot i no els tornarem a votar.
El camí que hi porta des de l’Ametlla, molt concorregut per la gran quantitat d’urbanitzacions acumulades, amb gent arribats d’arreu, alguns dels quals fan servir de dormitori ja que treballen a diferents llocs de la zona, son molt passius i no volen mal de cap. Si el cotxe es trenca en compraran altre però, no és aquest el meu pensar ni ho puc fer.
Paguem impostos de poble important i, les possibilitats son minses, escanyolides. O ho solvent ja o, hauran de presentar-se a candidatures foranes perquè nosaltres NO els votarem.
EXIGIM doncs, no únicament demanem, que el camí per arribar al Santuari sigui revisat i asfaltat per no deixar aïllada aquella zona, de fervor popular, dels que vivim en aquest entorn i rodalies. Puiggraciós és punt de referència.
blog de Montserrat Ponsa 