blog de Montserrat Ponsa

L’exmandatari rus, pare de la perestroika ha mort als 91 anys després d’una llarga malaltia

Imatge d’arxiu datada el 24 de desembre de 1991 del llavors president soviètic Mikhail Gorbatxov parlant de l’última sessió del Soviet Suprem a Moscou, Rússia

Un dels grans noms del segle XX, Mikhaïl Gorbatxov, secretari general del comitè central del partit comunista de l’URSS i el seu últim i efímer president, ha mort la nit d’aquest dimarts als 91 anys. Ho ha confirmat l’Hospital Clínic Central de Moscou, on estava ingressat, després «d’una malaltia llarga i perllongada». Gorbatvox, que va agafar les regnes de l’URSS el 1985 va rebre el premi Nobel de la Pau el 1990.

Elogiat a Occident com a artifex de l’apropament Est-Oest al final de la guerra freda, Gorgatxov, l’últim dirigent soviètic, vivia més aviat ignorat a Rússia, on es mantenia pràcticament en l’anonimat des que va deixar l’activitat política el 1991. A Europa se’l recordarà com l’home que va acabar amb la Guerra Freda, pel final de l’ocupació soviètica de l’Afganistan i per la reunificació alemanya. Però al món post-soviètic deixa tot un altre record, lligat a l’esfrondrament de l’imperi soviètic, com l’home que va capitular davant d’occident.

D’acord amb l’agència TASS, Gorbatxov serà enterrat al cementiri de Novodevitxi de Moscou, on reposen les restes de destacats personatges de la història de Rússia i també hi ha la tomba de la seva esposa, Raïsa, que va morir de càncer el 1999.

La reforma que no va ser

En el seu llegat, l’intent de modernitzar la Unió Soviètica amb la seva política de la perestroika (reestructuració), dissenyada per ressuscitar una economia en crisi i la glasnost (transparència), per liberalitzar un sistema polític marcat per dècades de terror estalinià i censura. L’error de Gorbatxov va ser pensar que podria reformar i alhora mantenir la URSS. L’empobriment generalitzat i la humiliació que va suposar l’esfondrament del bloc soviètic van tenir dimensions històriques. El mateix Gorbatxov analitzava així el seu paper en aquella història: «malgrat els mals i misèries actuals, els russos prefereixen viure en una societat lliure i democràtica que la situació que vivien sota el comunisme. És en aquest marc que puc emmarcar la meva responsabilitat com a ex-mandatari de l’URSS».

This entry was posted on miércoles, 31 de agosto de 2022 at 7:31 am and is filed under Sin categoría. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.