S’acaben les vacances, l’estiu comença a fer l’orni, el dia s’escurça, les activitats inicien repós rera frenètiques jornades arreu: festes majors, trobades d’amics i parents. Platges i muntanyes romandran tranquil-les rera la voràgine acumulada d’aquells que, daleros d’aigua, de sol, de caminades, han intentat abusar.ne i, alguns, pagaran les conseqüències, de manera especial per l’excés de sol.
Estiu que aprofitàvem per visitar parents i amics llunyans, per anar a la riera a banyar-nos ja que el riu del meu poble, el Llobregat, té gorcs perillosos on hi havien deixat la pell molts joves incauts que no escoltaven les veus dels més grans.
Setembre té altre caire: inici d’escoles i Universitats, de feines que, amb la calor i les vacances havien quedat ressagades i ara hauràn de fer temps extra per a reconduir-les, com les obres públiques arreu. Els que ho treballen i vetllen per tots nosaltres, necessiten també reposar del seu quefer habitual.
Calor exagerada més dura que anys ha. Ahir 30 d’agost, de res servien els ventil-ladors. La terra s’escalfa peró, no en volem fer cas i seguim maltractant la. Jo no ho veuré -ni ganes- però, el món camina per un sender que no és el pertinent. Culpables? Nosaltres els que hi vivim i no li donem el respecte que mereix per a preservar-lo de molts danys.
Utilitzem el seny, que tots tenim acumulat però no fem servir, i reconduim el quefer diari. No fem el que no toca, situem nos en el lloc dels que manen pobles i ciutats, que saben què necessitem modificar i, ajudem-los, amb les nostres actitud i bon fer en tot allò que sigui bo per a tothom. Tots hi guanyarem!
blog de Montserrat Ponsa 