Amor-Esperança. Ens en queda encara?

Son dos bens preuats que ningú ens pot robar malgrat ho intentin. Naturalment si no som nosaltres que fem figa, com diem els catalans. Dol que tants caiguin a paranys inusitats que els distreuen del quefer diari i volen aparentar allò que no senten, allò que no son. Tenen por de: què diran de mi?

Recordo una cançoneta de quan érem infants que deia: dolent, dolent, ves que dirà la gent i, els nens responíem, que diguin el què vulguin que jo ja estic content

En el món que hem construït i que ens ha tocat viure, son molts els que no tenen valentia per afrontar la seva realitat i pretenen aparentar el què no son i, no saben com sortir-se’n. Jo els recomano, a tots de no perdre aquests dos reclams que faig en tant que titular: no deixem d’estimar i confiem amb aquells que tenim prop nostre.

El futur no els perdonarà a aquells que no estimin ni confiïn amb els seus propers i, serà pitjor.

Hem de reprendre de nou la paraula amb amics i coneguts intentant sumar n’hi de nous. Una dita catalana manifesta i deixa en evidència que, enraonant, la gent s’entén. Dit en altres paraules equival a amor i esperança. Jo, ho reafirmo amb contundència.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: