L’edat no perdona, restringeix possibilitats. No sempre pots fer allò que t’agradaria, que has fet tota la vida però ara, és més costós. Cal mantenir la calma i saber aprofitar les oportunitats que la vida t’ofereix en cada moment. És sàbia, no vol mortificar te ni et demana allò que feies anys ha. Amb el pas dels anys les facultats no son les mateixes però, hi som i, podem ser útils en molts camps. Ei! No em queixo!
Tampoc en protesto, simplement constato la realitat, i procuro no passar-me de rosca. Quan en tinc prou ho reconec i procuro apartar-me d’on no haig de ser.
Si però em complau recordar coses viscudes que em venen a la memòria i les revisc, amb joia, des de la distància. Reconec que costa d’acceptar però seguim dempeus que és el més imprtant. Encara podem ser útils i revisar la nostra experiència: ningú ens la pot robar.
blog de Montserrat Ponsa 