Sempre he tingut clar per on no passaria, sovint però, sense veure massa clar el meu caminar. El món, des que hi vaig arribar en plena guerra civil el març de 1937 ha donat molts tombs i, no pas a be.
De la missèria per a tothom, vam passar al gairebé a tot possible per la majoria que, al menys, molt van posar en pràctica mentre que d’altres, mai hi hem combregat. Ni tot és blanc ni tot és negre, depèn sovint del teu mirar, del teu estat d’ànim, canviant.
No tot son flor i violes en aquest extrany món que plegats hem construit o, al menys em permés que alguns construissin i no és, a l’abast de tothom.
Som iguals oi? Intentem retrobar el camí comú i visquem amb companyonia uns i altres. Tot sería diferent!
blog de Montserrat Ponsa 