Ens voldran fer creure que tots aquest deu anys
d’accions, de passions, d’il·lusions, d’immensitats
de gent manifestant-se, votant i revoltant-se,
han estat un error, un malson, un engany,
un deliri col·lectiu, una obcecada ingenuïtat,
i que cal avergonyir-se’n, penedir-se’n, oblidar-se’n,
demanar-ne perdó i enterrar-ho en el passat.
No és així, no és així!
Tenim i vam tenir molts motius, moltes raons,
totes sòlides i justes i ben vàlides encara
–econòmiques, polítiques, vitals–, conviccions
ordenades i pacífiques: podien ser pactades.
No hi ha hagut altra resposta que judicis i presons,
que embargaments i multes, menyspreus, coaccions,
i cap de les raons no ha estat atesa ni escoltada.
Insistim! Cal persistir,
de forma intel·ligible, creativa i raonada,
al servei més eficaç de tanta gent desencisada.
Madrid no té remei: creuen que Espanya és només d’ells,
al servei d’ells, en poder d’ells, monàrquica i sagrada.
Europa és més i el món canvia: ens cal, doncs, pensar en més gran,
més subtilment, flexiblement, renovant-nos i adaptant
els passos i el camí a la complexa maltempsada.
Siguem dignes de la força i de l’empenta de l’ahir:
que els problemes enormes d’aquest temps inquietant
no ens acovardeixin, no ens facin defallir,
no ens facin oblidar el que en justícia reclamàvem.
blog de Montserrat Ponsa 