Dia per no fer disbauxes. Un bon amic, amb el que compartíem idées i esperances sabeu què deia? Que era una dia per no fer bromes ni temptar a la sort. Que era per quedar-se quiet, prop d’algú estimat sense organitzar disbauxes.
Que el dimarts i el 13 no eren amics i el millor era obviar-los. Ell romania al llit tota la jornada. El què no explicava si s´hi quedava sol o acompanyat. Imagino com i, segur no m’equivocaria…
Avui l`he passat amb amics a casa. He sortir només a caminar quan han marxat. Plovisquejava i feia vent de tempesta i he tornat a casa. Demà serà un altre dia i podrem fer més…
blog de Montserrat Ponsa 