El valor de l’amistat és insuperable. Com deien les iaies els parents et venen donats, els amics ets tu qui els tries. Hi estic d’acord. Avui he passat força temps amb un bon amic. La paraula ha estat l’eix de l’encontre i, si volem seguir dempeus, i ferms amb les nostres conviccions, hem de tenir clar que els amics juguen paper notori.
La paraula i més paraula defineixen l’amistat. No podem romandre aïllats o acabarem sense saber qui som ni, on volem arribar. No cal dir que hem de ser capaços de saber discernir entre parents, amics i coneguts.
Paraula la gran protagonista, font de vida. El món no existiria si deixés d’existir. Per a be i per a mal segons sigui com la utilitzem. Podem construir però també pot ser font de litigis i dubtes que hem d’intentar erradicar.
Com? Mesurant les paraules abans de pronunciar-les. Mai, deixar-nos dominar per la ira quan la discusió ens porta a carrerons estrets.
blog de Montserrat Ponsa 