Sempre penso que la vida seria dura si no tinguessim amics. Algú pot imaginar-la en solitut?Enraonar, discutir si cal els temes en els quals no coincidim, la manera d’abordar-los i resoldre’ls, serien complicats, a falta d’opinió al-liena.
Xerrar amb amics i coneguts és un aprenentatge, constant i continuat que ningú pot obviar. El pensament és lliure i, cadascú té el seu propi que mereix ser respectat. La pluralitat ajuda a procurar el benestar de tots, si som capaços d’escoltar i fer propostes a favor f’uns i altres.
blog de Montserrat Ponsa 