Quan res és fàcil…

L’edat no perdona, més encara amb la maleïda pandèmia -inoculada, sempre ho he tingut clar pero ara s’ha confirmat- les trobades amb amics s’han fet més difícils. Trobes a faltar aquelles amistats amb les que tant has compartit. La maleïda por, ho ha frenat a molts, de manera especial als més grans.

Ens han complicat la vida, la manera de fer, alterant tots els comportaments. Poder enraonar i discutir per arribar a acords amb parents i amics ens ha estat robat. Recuperarem la normalitat? Confio sigui aviat!

Sort dels amics que mai fallen, de la familia que tens més propera. Del telèfon per contactar amb els més llunyans

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: