No m’ho han explicat, ho vaig veure. Records d’aquell 1 d’octubre 2017 en alguns centres elctorals que mai més oblidarem. Exigim deures però, on queden els drets, la llibertat? Eleccions que van ser pura fantasia. Hi hem guanyat?
Vivim en un món on tots som iguals, diuen, però cadascú és diferent en tot el què abasta la paraula : fesomia, altura, capacitat de treball, intel-lectual, salut, ubicació en un u altre racó del món. Ja no diguem possibilitat econòmica perquè ho varia tot. Ah! Vicis i capricis, color, enginy., tot a desdir.
A qui va atonyinar la policia? Als més senzills, a cap senyor mudat, als joves que son els únics capaços de dir NO! quan quelcom no els agrada que, és molt. Em sento més aprop seu que de les persones de la meva edat. Combrego amb seus pensaments i anhels, no m’avergonyeixo mai de no ser prou assenyada. Dic les coses que em surtem del cor.
La policia va depassar seus límits i, ni tant sols va ser amonestada.
blog de Montserrat Ponsa 