La vida és per viure-la prop dels que estimes, no per a romandre en la solitut. Tothom vol arribar a vell però, costa seguir dempeus, fer i avaluar les coses com quan érem joves i, a més a més, és dificil que els demés ho entenguin.
Res és igual que abans, les necessitats que les darreres dècades s’han creat i molts han dut a la pràctica son gairebé inabastables. Una gran majoria ha de fer filigranes per arribar a final de mes, sobretot on hi ha fills petits i avis grans, que no produim.
Les necessitats creades son superiors als guanys. La majoria de famílies ha de fer meravelles per a tirar endavant ja que poques disposen de patrimoni i les necessitats urgents absorbeixen els guanys.
Urgeis ser molt ordenats i meticulosos per evitar paranys.
blog de Montserrat Ponsa 