Potser no és el més pertinent però, sempre l’he seguit. D’això, fa molts anys i NO me’n penedeixo. Em dona forta seguretat tot i que em consta que, en algunes ocasions, no ho tenia de fer.
Vist ara, des de la distància, comporta una tranquil·litat de consciència que, aquells que no ho fan, no poden sentir ni imaginar.
Mai vaig poder fer-ho quan era petita. Pitjor encara partir dels set anys quan em van portar a viure a casa d’uns oncles que no tenien fills, molt exigents. Què diran, què pensaran era una frase repetitiva…
No sabien si era bo o era dolent, els importava, només, què diran, què pensaran aquelles persones vagaroses que es cuidaven únicament d’allò que fèiem els altres, no ells. Lo seu no era pertinent i ho sabien.
El cor ens traeix? A mi no m’ho ha fet mai. Quan he de decidir quelcom dificultós, ho penso, ho medito, m’ho explico jo mateixa i ho porto a la pràctica. MAI me n’he penedit!
blog de Montserrat Ponsa 