Imagino que aquest és un pensament comú que no m’acabo d’inventar. Pensem, rumiem, compartim idées… Des que tenim ús de raó els amics han estat claus en les nostres vides: d’infància, d’escola i universitat els que hi han pogut anar. De joventut i, de majoria d’edat, sovint la més complicada. No oblidem a molts que ens han deixat, que i no hem pogut acomiadar…
Com ens ho manegaríem si no tinguéssim amics i família? No tenir ningú prop teu quan necessites comunicar te -de manera especial els que som grans- és dolorós. Gràcies a tots els que ens teniu presents. Us portem al cor.
Avui llargues converses amb amics i amigues. Motius no en falten: polítics, socials, religiosos… És interessant parlar d’actualitat quan tot és convuls, gràcies .
blog de Montserrat Ponsa 