En temps com els actuals, rera la maleïda pandèmia a benefici d’uns pocs, que ens ha mantingut aïllats de la vida més de dos anys, inoculant-nos la por, una de les nostres grans aventures ha estat recordar temps feliços de les nostres vides, quan, prop de les nostres famílies, la meva molt llarga, gaudíem de la companyia de petits i grans de manera sovintejada.
Records que tots tenim i guardem en el fons del cor, i, son tants, que m’he proposat escriure, a diari, petits retalls des que vaig tenir ús de raó al poble on vaig nèixer, a l’hostal de El Pont de Vilomara en plena guerra civil el 9 de març de l’any 1937.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.