Sovint m’ho demano, espero que no sigui un fet aïllat sinó que, som molts els que ens ho demanem, de manera especial els més grans. Es pot dir que ho hem vist tot, que res ens espervera, ni l’economia ni la disbauxa. Tampoc la fredor de massa dels que ens envolten com si fessim nosa. Sabem massa coses!
Tenim veu i l’hem de fer servir per a dir allò que no ens agrada, que voldríem modificar a benefici de tots. Entenc que en determinades èpoques molts països tinguèssin els Consells dels més grans que dirigien pobles i ciutats. Potser seria prudent recuperar-ho, son els més grans els que disposen de temps, de criteri, de coneixements que potser no els ha donat cap Universitat sinó la pròpia vida.
Tots ens sentim feliços de servir a uns ideals de pau i justícia, allò que necessitem en tot moment, arreu del món no importa llengua, color, ni ideologia. Podem ajudar a qui necessiti companyia, potser a decidir quelcom que, sol, costa fer-ho amb la recança de no endevinar la millor opció. Parlo de la pròpia experiència que donen els anys i haver fet recorreguts que t’ajuden a veure hi clar…
blog de Montserrat Ponsa 