Tot ha canviat amb el pas dels anys i, nosaltres, no hem avantçat com calia. Ens hem d’espavilar, sovint, per entendre què volen dir alguns dels que escriuen, llargues històries que, has de seguir llegint fins al final, per intentar esbrinar què volen dir. No és una falàccia, ha de ser entendor, a l’abast.
Sempre he intentat, amb un mínim de paraules explicar què penso o vull significar. No és estrany que massa no llegeixin… Costa seguir a alguns que es pensen que vestint les notícies tindran millor acollida. No calen discursos, amb poques has d’aconseguir que tothom descobreixi què intentes significar.
A vegades em sento analfabeta quan explico quelcom que, intento resumir per tal que tothom, pugui llegir-ho i entendre-ho, sense abusar del seu temps. No per fer-ho més llarg serà més llampant. Les coses s’han de poder expressar de manera senzilla sense ambalums.
blog de Montserrat Ponsa 