No respecta ningú, ni joves ni vells, ni homes ni dones. Alguns voldrien perdurar per sempre però, qui mana mana, o et portes be o Deu sap què t’espera.. Ho podem afirmar els que, grans, encara hi som i, molts, no estem d’acord seu comportament.
Salut i amor son els més preuats bens que ens ofereix, no deixem d’agraïrlos mentre seguim caminant. De la resta hom pot fer de més i de menys. SÍ, però, els nostres camins han d’anar acompanyats d’AMOR en majúscules -la vida sense amor deixa de ser vida- . A tots ens costa, de manera especial als que hem perdut sers estimats imprescindibles i hem hagut d’inventar nos sous sistemes per a viure-la, no la sentim complerta.
Estem en moments delicats, rera la maleïda i provocada pandèmia que ha afavorit a uns pocs i ha maltractat a molts, sobretot als més gran a través de la POR. Penso que cal recuperar-la i procurar que ningú es trobi sol. És el pitjor mal existent, no té medicina que el curi. Sovint els que hi podrien intervenir son sords a la crida dels seus propers. Ja s’ho trobaran!
No em trec del cap unes premises que sempre ens indicaba la iaia i ens feia resar un parenostre, rera el Rosari a Sant Pancraci demanant-li: SALUT I FEINA. Jo li he seguit fidel! Em sento agraïda.
…
blog de Montserrat Ponsa 