Sembla que estiguem fent recull d’aniversaris d’amics morts. Malauradament son molts els que em falten malgrat els porto els al cor. Havíem fet moltes batalletes, el problema radica en que tots els meus amics eren més grans que jo i s’han avantçat en la fugida al més enllà. Confio ens retrobarem i farem festa grossa, mobilitzant angels i arcàgels i, tots els estols celestials ens hi acompanyaran. No ho dubto.
Cuixart havia excel·lit en l’expressionisme i en l’art abstracte. Cofundador del moviment avan Dau al Set (1948), amb seu cosí Antoni Tàpies, Joan Brossa, Arnau Puig i Joan Ponç, Joan Josep Tarrats havia rebut, entre moltes altres distincions i premis, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Clau d’Or de la Ciutat de Barcelona, el Premi Internacional de Pintura de la V Bienal de Sao Paulo (Brasil) i el Premi de Pintura Abstracta de Lausana (Suïssa)
Modest Cuixart, amic entranyable amb qui compartíem amics, idées i esperances havia exposat arreu del món: al Guggenheim Museum de Nova York, al Museo Nacional de Arte de Mèxic, als museus d’art modern de Munic i de Tòquio, a la Tate Gallery de Londres. La seva obra consta, principalment, de figures femenines i de representacions de la natura.
No solíem fer trobades d’amics sense la seva presència. Em demano sovint ¿per què no feiem imatges de les trobades? Abans tot era molt diferent, ens sabíem, tot i que sovint allunyats en km, quan res era fàcil com ara.
El meu record final era de veure’l trist, abandonat en una habitació d’hospital, sol. M’agafava la ma i, me l’estrenyia. Ens sabíem còmplices de records de vida compartits, quen res era fàcil com ara.
Imatge molt antiga….
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.