Abans era festa senyalada per recordar aquells que ens havien precedit amb la seva mort. Si féssim una pregunta al alguns joves respecte seus avantpassats difunts, segur que s’enriurien de nosaltres. Molts ni saben que aquesta data existeix però, sobretot, dol que una immensa majoria no creuen en el futur i pensen, que tot s’acaba aquí. Em dol per ells.
Tinc clar que no cal data concreta per recordar els que han passat a l’altra vida, tots portem al cor als nostres fills-parents-amics que ja no hi son. Confiem retrobar-los quan deixem aquest món i entrem en el futur que, esperançats, volem digne, com imaginem, per a gaudir de la companyia de tots aquells que ens han precedit. Jo, hi confio!
No entenc però que, massa persones, sigui avui l’únic dia que van al cementiri per a retre visita als seus traspassats i els hi portin flors. Vicis heretats d’un món que, a la deriva de tantes coses, ens vol sotmesos als seus capricis que inocula sense pudor.
Soc una afortunada i agraeixo saber i poder decidir encara: què NO vull i, per on no passaré.
Mai oblidaré els que malauradament ja no hi son! Els segueixo tenint vius al meu cor. No es nyoyeria…
blog de Montserrat Ponsa 