Sempre m’ha costat superar el fred. Si hagués d’escollir, la calor seria la meva predilecta, ofereix possibilitats per a tothom, no així el fred que, és més dur de suportar i molt més car, econòmicament parlant. Dèien les iaies a l’estiu tota cuca viu, i tenien raó. L’hivern és suportable si tens ben condicionada la casa, bona calefacció, bons tancaments. No em puc queixar però penso que son massa, encara, els que viuen al ras.
Com tot, també les estacions de l’any fan de les seves, no saps què passarà demà i, molt menys el mes vinent. Abans venien puntuals, canvis de roba, estufes, mantes. La calor mai m’esparvera, el fred m’atueix des de sempre. Recordo encara les nevades del meu poble quan jo era petita. Les esperàvem. El fred, avui, és més fàcil de suportar per les possibilitats existents que abans no exisiten, Tot acabava amb una llar de foc pels privilegiats.
Els arbres encara no han quedat despullats, nus de les seves fulles. Tot arribarà. De moment agraïm la bonança que no ens obliga a engegar la calefacció. Llàstima que la fosca arriba massa aviat i necessitem llum artificial. No em queixo, simplement constato.
blog de Montserrat Ponsa 