Aixó és el què diuen meus besnets. Visita a l’oftalmo per a demanar si ja el podien destapar. No encara. Costa d’aprendre fer ho tot només amb un ull, en el meu cas, amb l’equerra. La vida però, és una font d’aprenentatge, de tot pots aprendre si en tens ganes. Sempre m’ha agadat allò més complicat i, soc feliç quan ho aconsegueixo.
Segons què has de fer cal pensar-ho abans. La visió a un ull difereix de quan els utilizem tots dos, a l’ensems. És difícil, al menys a mi, fer segons que, àdhuc llegir. Intento suplir-ho amb olors. L’olfacte és per a mi un gran do, que agraeixo.
Benvingudes les olors, un do que massa, no saben ni, volen, apreciar com cal.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.