Sembla que tot fa figa!

Frase utilitzada, abans, quan les coses no sortien com calia. Els temps han canviat, res es pot comparar al què fèiem quan nosaltres, els més grans, érem petits, joves. 

Millor? Pitjor?  

Diferent. Personalment no em costaria retornar als temps aquells que pensàvem que calia modificar quan gairebé res era possible però dominaven unes paraules clau: compromís-amor. 

Uns i altres ens ajudàvem, sense tenir mai en compte allò tant nostrat: què diran, què pensaran. 

Avui domina la premeditació a la nostra societat: no sigui que fulano o sutano s’enutgi i no et digui mai més res. On hem arribat? Tothom va a la seva i, massa, obliden que cal pensar amb els altres, aquells menys afortunats, que no tenen qui els escolti, ningú que els acomboï. 

Altres, entre els que estem immersos molts, no ens agrada establir nou sistemes oblidant a la ciutadania tota. Tenim clar que al establir, de forma urgent-usual sistemes d’ajut d’uns i altres.  

Podem fer bona feina a l’ensems si anem plegats els joves, els mitjans i els més grans. Tots som imprescindibles en aquesta mena de societat on prima per a molts ser sempre el número 1 quan és un de sol que el pot ocupar.  

La importància ve donada per com organitzes la teva vida, si penses només amb tu o, tens en compte aquells que t’envolten i pots ajudar. Tinc clar, des de sempre, que tots ens necessitem  

Només fent nos costat uns i altres, guanyarem aquest futur estrambòtic que tenim davant.  Hem d’acabar amb aquella frase que va dominat i segueix dempeus per a molts: millor sol que mal acompanyat. Hi ha dites com aquesta que haurien de deixar d’existir. 

He estat a punt d’escriure un taco – qui c…..les va inventar?- que evito.  

Sempre existeix algun notable que les introdueix al vocabulari usual. Sort, en aquest cas, que son molts els que no diuen mai ni piu, però dol no escoltar més veus quan correspondria fer comentaris. Llibertat per escriure, llegir, actuar és llei de vida. No ho oblidem! 

No deixem que ens venguin gat per llebre. Escoltem el que cal, deixem lo prescindible. Som més la bona gent que els malvats i acaparadors.  

Tinguem clar que estimar i compartir son un verbs prioritaris que hem d’emprar sempre.  

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: