Sempre els tens aprop quan els necessites. I ells a tu, naturalment. Hi ha una dita que diu els parents et venen donats, els amics els tries. Serà aquesta la raó? Que cadascú es respongui. Jo tinc la meva resposta.
Quan fas anys, quan la salut fa figa, sovint els trobes, no importa l’hora. Serà que tothom és bona gent o que hem escollit els millors? Podem parlar de no importa què, podem riure o plorar si s’escau, podem jugar a cartes o al domino però sempre amb bon humor, son un do de Deu que hem d’apreciar i agraïrlos el temps esmerçat quan els necessitem.
Des d’aquestes breus ratlles, GRÀCIES. Us estimo!
blog de Montserrat Ponsa 