Em costa acceptar tanta premsa malèvola que traeix el bon fer de molts. Pots estar d’acord amb el què diuen alguns amb els que no combregues però no cal, ni és étic, castigar tots aquells que pensen diferent. Hi ha una paraula que molts desconeixen i és urgent recuperar RESPECTE. Sortosament el pensament és lliure, i hem seguir el seu dictat.
O penses com ells, o ets el seu enemic. Sabeu? Tant me fa! Considero que tenim dret a decidir què fem i, tenir clar per on no passarem. No és pot fer tot verd, quan el cor et dicta el grog. No pots dir avui blanc demà negre. Tots tenim drets i deures, allò que molts obliden. Malauradament la premsa, per vendre diaris, és capaç de regirar el cervell d’alguns que tenen SEMPRE por del què diran…i segueix els seus dictats.
M’agrada escriure, em costa llegir a segons qui…Amb els titulars és suficient, basta per saber allò que NO t’interessa, avui dia, exagerat. Jo l’anomeno premsa infidel, la que saps que servirà perque et llegeixin un dia o dos però, tothom vol conèixer la veritat. Tenen linfern assegurat!
Proposaré a la premsa local de fer un recull de les mentides que solen dir la majoria de politics per sortir en portada. Us ho podeu imaginar? No sé pas qui guanyaria la partida. Em venen al cap molts noms! Podria ser una enquesta: parlar de la premsa infidel.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.