No en sabem més. Les coses son com son, les persones també però tenen oportunitat de canvi, naturalment si s’ho proposen. Gairebé pocs ho fan. Tothom es considera en possessió de la veritat gran error. Els que podem ajudar tenim l’obligació de fer-ho a benefici seu.
Quan et mous i coneixes gent diversa, descobreixes nous sistemes de vida, potser no els que a tu et fan feliç. Cadascú ha de trobar el seu camí, sempre al costat dels que et necessiten. Serenitat i bon fer, per acompanyar-nos uns i altres en aquest món estrafolari que, plegats hem deixat crear.
Per què tantes diferències i situacions, caràcters i maneres d’obrar i actuar potser en detriment de la resta? Famílies trencades, amics enemistats, sempre a partir de les economies i pensars diferents? No em sento d’aquest món inòspit que entre tots hem dibuixat. Com deia aquella cançó de Lluís Llach i Grande: Companys, no és aixó
No era aixó, companys no era aixó
Pel que varen morir tantes flors
Pel que vàrem plorar tants anhels
Potser cal ser valents aaltre cop
I dir no amics meus no és aixó
blog de Montserrat Ponsa 