La vida és, sovint injusta

No en sabem més. Les coses son com son, les persones també però tenen oportunitat de canvi, naturalment si s’ho proposen. Gairebé pocs ho fan. Tothom es considera en possessió de la veritat gran error. Els que podem ajudar tenim l’obligació de fer-ho a benefici seu.

Quan et mous i coneixes gent diversa, descobreixes nous sistemes de vida, potser no els que a tu et fan feliç. Cadascú ha de trobar el seu camí, sempre al costat dels que et necessiten. Serenitat i bon fer, per acompanyar-nos uns i altres en aquest món estrafolari que, plegats hem deixat crear.

Per què tantes diferències i situacions, caràcters i maneres d’obrar i actuar potser en detriment de la resta? Famílies trencades, amics enemistats, sempre a partir de les economies i pensars diferents? No em sento d’aquest món inòspit que entre tots hem dibuixat. Com deia aquella cançó de Lluís Llach i Grande: Companys, no és aixó

No era aixó, companys no era aixó

Pel que varen morir tantes flors

Pel que vàrem plorar tants anhels

Potser cal ser valents aaltre cop

I dir no amics meus no és aixó

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: