La vida, un somni?

Més aviat jo la definiria com una esperança, un enyorament d’alló que no t’arriba i confies que tard o d’hora es farà realitat, Has de ser responsable dels teus actes i confiar amb aquells que, propers, t’ajuden i aconsellen.

Costa d’assumir la solitut final quan has format part d’una llarga família però, vet aquí que no està a les nostres mans decidir segons què i com. El somni? Segur que el trobarem al final, quan tot s’acabi, i recomancem un nou viure prop dels enyorats.

Massa temps per pensar, quan et fas gran. Quan tens fills petits i has d’acomboiar-los mai havia tingut temps per pensar en mi, amb alló que potser voldria o potser no m’agradaria. Ara tot és diferent i el temps, sovint aclapara.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: