És una pregunta que sovint em faig quan, de sobte estic plasmant pensaments a través de la veu però, no hi ha ningú prop meu que m’escolti. M’ajuda a manifestar coses que intueixo i que sovint, son realitat.
Els humans utilitzem la paraula, valor que ens diferencia dels animals . Ells, únicament fan servir sons, cadascun diferent.
La paraula, és una eina imprescindible per a la vida, la que ens ajuda a caminar, a decidir, a estimar. Evidentment parlo d’aquella paraula vertadera, la que surt del cor a través del pensament.
D’aquells pensaments que et colpeixen o t’enamoren: en fas paraules que repeteixes de forma sovintejada i t’ajuden a seguir caminant perquè saps que no estàs sol, que tens molts parents i amics que t’estimen, que t’ajuden quan res és fàcil: pandèmia, edat, salut, llunyania.
Vet aquí que és aleshores que sovint enraones sol. Hi ha qui canta -m’agradaria fer-ho però no en sé-. Hi ha però qui te el vici d’enraonar molt i, considero que urgeix tenir mesura. Altres plasmem anhels escrivint, potser tabarres que no interessen ningú però recullen realitats que massa, volen defugir.
Llegir és una bona mesura de companyia si saps escollir temes i autors. Participar a tertúlies que siguin d’actualitat no temes únicament locals. No pots tancar te a casa pensant que ho saps tot i que potser creus que estàs en possessió de la veritat. Ningú ho hauria de fer.
Abans hi havia una frase estereotipada que deia Enraonant la gent s’entén, que ratifico i hauríem de posar en pràctica arreu. Paraula i més paraula… S’acabarien moltes lluites, àdhuc, moltes guerres. Recomano als polítics en facin ús a les seves campanyes i ho duguin a la pràctica: Enraonar
Urgeix recuperar el quefer diari sense temors. No escoltem les veus d’aquells que ens volen muts i cecs per actuar al seu albir. Siguem conscients de que el món està revoltat, ningú està content de res, simplement desitja lo impossible i oblida som molts per compartir.
Les desigualtats creixent cada dia. No permetem que ningú dormi al ras per falta de sostre. Hem viscut forassenyats i ara hem de viure-pagar les conseqüències.
D’aquí el titular d’aquest article, Enraono sola? Consti que soc conscient del què dic, àdhuc quan ningú m’escolta.
blog de Montserrat Ponsa 