No tot és dolent, el temps, juga a favor nostre. Ens estalviem d’encendre la calefacció, llosa que ens cau damunt quan arriba el fred i, sort de tenir-ne.
La pitjor lacra de la tardor és que enfosqueix molt aviat i, necessitem encendre llums per a fer qualsevol cosa. Els no addictes a la TV com jo, ho passem malament quan quelcom falla.
Porto un ull tapat i, a un ull vista, costa llegir, escriure, fer encreuats o coses per les quals son imprescindibles ambdós ulls. De tot s’aprén, si estàs en la feina de cada moment.
El telèfon és i ha sigut, en la pandèmia, el nostre gran aliat. Ens ha permés contactar amb parents i amics quan necessitàvem aquella enyorada veu, a falta de la presència.
Ganes de rtrobar-vos a tots, parents i amics propers i els que esteu més lluny. Fins a sempre Us estimo!
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.