Primaveral, sol que escalfa, malgrat que estiguem a mitjans de novembre. Pots caminar sense por de constipar-te, tema cabdal quan arriba la tardor. Sense sol la vida per a mi no seria vida, menys en aquesta època que enfosqueix aviat i, sense claror alguns, al menys jo, entristim!
Com que no son sempre bones les notícies ni bons els auspicis, intentem que, el nostre quefer diari sigui el més agradable possible. Tots tenim alguna dèria que ens ajuda, a mi m’agrada cuinar, llegir i escriure. Si a més a més fa sol, m’agrada caminar cada dia 60/70 minuts.
Hem estat força allunyats d’amics i parents i cal recuperar les trobades. Alguns, solitaris massa estones, acabem enraonat sols.
Els que van expandir la pandèmia haurien de ser castigats! Els maleeixo tot, i que em costa pronunciar aquesta paraula.
blog de Montserrat Ponsa 