No tolero la falta de rigor en totes les coses que ens toca fer en aquest món que plegats hem dibuixat, sovint poc rigoroses, sense sentit. Res en concret, abasten tots els camps. Començant pels que tenim més a prop de manera sovint, proveedors de diferents productes, qualitat mediocre que paguem per bona i, NINGÚ PROTESTA!
Considero que ens hauríem de conxavar, denunciar-los i ser exigents pel que fa a la qualitat i maneres d’oferir-lo. Si una persona s’exclama, d’altres la segueixen però poques tenen temps per aquestes reclamacions que ajudarien a millorar moltes qualitats…
Si vas a un restaurant a dinar o sopar, oi que si no t’agrada no hi tornes? I a més a més quan algú et demani què tal has menjat no mentiràs? I si no t’has sentit ben tractat també ho manifestaràs?
I si vas a un Centre mèdic que no t’atenen com cal, els ho dius o et fa vergonya manifestar-ho?
I si els carrers del teu poble no estàn il-luminats com cal t’ho calles? NO NO i NO! Aixó s’en diu nomenfutisme, no ets com cal. La nostra obligació és, d’entrada agraïr les coses ben fetes però també exigir, respecte les que no ho son. Al meu poble deien una frase que hi escau: se me`n fot.…Res pitjor que no voler agraïr quan s’escau i reclamar quan no ho fan be.
Prou nomenfutisme a cap situació, o agraïm o reclamem. El món milloraria. Però, ningú vol mullar-se ni per dir que és bo ni per considerar que és dolent.
blog de Montserrat Ponsa 