La reclosíó a casa comporta, solitut i seguir caminant per un camí que no és el meu. M’agrada passejar per camins i places, corroborar que la vida segueix, que hi ha persones que, com jo, necessitem l’escalf humà que la Covid ens ha robat, ara la fosca massa aviat
Malgrat els inconvenients que ens envolten, quan el sol se.n va a la posta a part de mirar i recollir imatges per revisar quan estàs sol, amb alguna preocupació que t’atossiga, el plaer que comporta tanta bellesa ajuda a confiar que arribaran temps millors. Imagineu viure en un país sense claror, amb poca llum amb fred espeterrand? Jo no ho resistiria.
Ens haurien de permetre, com fan alguns animalos, de poder hivernar i, recuperar la vida, quan el dia s’allarga, la fosca s’esmuny, i el fred comença a fer figa perquè l’astre rey comença a escalfar i, il.lumina de nou de forma esplendorosa la nostra vida quotidiana,
blog de Montserrat Ponsa 