Quan has estat vinculat a moltes activitats, amb persones diverses, dol que, quan els necessitaries prop teu no hi siguin, ni de manera simbòlica. Telèfon? La vida no és mai com la voldríem, els seus camins no son, sempre, els més addients..
La civilització ens ha dessensabilittzat i, massa, ho donen tot per bo. Sovint em ve a la memòria aquella frase d’una cançó de Raimon que diu: nosaltres no som d’eixe món. A molts els fa riure, a mi, m’atany totalment. Perquè sovint diem NO!
La salut és el què preval, si tens alguna dificultat per petita que sigui quan envelleixes, tot es capgira. Ser independent és el millor dels adjectius a utilitzar. Confio ser ho de nou ben aviat!
Eh! tinc un ull tapat, el dret, però espero recuperar-lo aviat potser dilluns. De moment he de fer bondat.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.