Doncs sí, de tot s’aprén però m’ha trasbalsat. Des del 24 d’octubre visc amb l’ull dret tapat a manera de pirata. Costa adaptar-se només a l’esquerra..
No em queixo, d’altres estan pitjor, potser ho tenen a per vida. El més complicat és caminar, baixar escales. He hagut de deixar de passejar pel carrer sola com feia cada dia. Confio que aviat podré recomençar de nou, recuperar la quotidianitat simple que sempre he tingut i poder agafar el cotxe, quan sigui imprescindible.
Costa escriure, malgrat ha passat ja un mes de l’inici. L’ull esquerra s’ha espabilat -no li quedava altre remei- i he recuperat la seguretat. Consti que no me.n fio i procuro fer el mínim, no fos cas que em jugués també una mala passada.
blog de Montserrat Ponsa 