Doncs sí, i ho fem perquè hi som. La vida és un caminar temporal que, hem d’intentar sigui sense trompicons, o no arribarem a bon port. Normatives? Sempre he escoltat el què em dicta el cor. No sol equivocar-se, al menys, el meu.
Si caminem amb els ulls i cor amatents, descobrim facetes de vida que potser no son les nostres però cal respectar, si altres les han escollit. Sortosament som iguals amb les diferències respectives de cada individu. La diversitat configura la humanitat.
Però, com entendre que hi hagi tantes desigualtats si parlem de diversitat-capacitat d’escollir què volem i per on no passarem? Alguns tenim aquesta sort -desig de no passar per segons on- el món és de tots per a tots, ningú en té el ple domini encara algúns s’ho creguin. La vida , però, t’ensenya, si vols i saps aprendre.
Abans no coneixíem algunes de les desventures que, ara, amb la premsa, sabem què passa arreu del món a cada moment i, al menys a mi, NO m’agrada. Jo, exigiria equitat i justícia si tingués una vareta màgica. No podem permetre que mori de fam molta gent, quan els despilfarros dels països dits rics podrien pal-liar-ho.
Quan pel que sigui romans tancat a casa i penses que tants sense sostre dormen al ras, costa de païr. Em demano i tu què hi fas? Després costa dormir i assimilar. Caminem feliços? NO!
Els mandataris mundials, els que tenen com es diu vulgarment la paella pel mànec, haurien d’actuar i estudiar com resoldre tanta infàmia! Quan arriba el fred fa esborronar pensar amb els molts sense rostre que viuen al carrer i potser han de robar, per posar se quelcom a la boca, com es diu vulgarment.
No és vàlida la resposta de molts quan diuen no volen treballar… Alguns potser sí, d’altres la majoria NO. Possiblement no han tingut oportunitat d’aprendre un ofici i han de menjar i alimentar els sus fills.
Els governs del món haurien d’actuar per ajudar, NO per castigar i empresonar. Quan tinguin un ofici i robin -aquests son els pitjors- aquests sí, han de ser cstigats i presentats com a lladres davant la societat. N’hi ha massa que viuen com deien abans amb l’esquena dreta, del cuento i NO ho podem permetre.
Rumiem i fem un llistat. Sé que ningú gosarà fer-ho però, fent aquest petit exàmen de consciència descobrirem a molts propers amb aquestes condicions: els que verament necessiten ajut i els aprofitats.
I no oblidem que el major do per aquest caminar és la salut, valuós benefici que alguns obliden i, cal posar hi l’atenció deguda: procurar que no s’escapi i ens deixi …
blog de Montserrat Ponsa 