Mai no seré prou vella ni prou covarda per no tornar a començar de cap i de nou amb les mans buides

Son paraules de la Maria Aurèlia de Capmany que sempre tinc presents. Estimar, recordar, compartir amb parents i amics, acompanyar i deixar-te acompanyar, son lemes de vida que ajuden a seguir endavant quan quelcom falla i, malauradament, tots tenim mancances, Qui no tingui enrenous i maldecaps és que no és d’aquest món desenfrenat que plegats hem anat edificant on res és fàcil.

Recomençar no és cap vergonya, si no has estat apartada per desventures ignominioses -que n’hi ha- però ara, no vénen a tomb. Anar pel món amb un ull tapat no és una bicoca però tampoc ha de ser una vergonya. Recomano que, en aquell temps que reservem com a lliure per caminar, fer gimnàstica, jugar potser a tennis o cartes, hi hauríem d’afegir tapar-se un ull i fer-ho tot només amb l’altre, Tindríem així, ambdós preparats. Al principi costa, però t’acostumes a fer de pirata.

Com dèia la Maria Aurèlia recomenencem senpre que ho considem addient.El temps passa volant, de sobte reconeixes que has de modificar costums i cercar vicis al teu abast.. Jo n’he trobat alguns, que em reservo, abans de fer noves tentatives.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: