Son paraules de la Maria Aurèlia de Capmany que sempre tinc presents. Estimar, recordar, compartir amb parents i amics, acompanyar i deixar-te acompanyar, son lemes de vida que ajuden a seguir endavant quan quelcom falla i, malauradament, tots tenim mancances, Qui no tingui enrenous i maldecaps és que no és d’aquest món desenfrenat que plegats hem anat edificant on res és fàcil.
Recomençar no és cap vergonya, si no has estat apartada per desventures ignominioses -que n’hi ha- però ara, no vénen a tomb. Anar pel món amb un ull tapat no és una bicoca però tampoc ha de ser una vergonya. Recomano que, en aquell temps que reservem com a lliure per caminar, fer gimnàstica, jugar potser a tennis o cartes, hi hauríem d’afegir tapar-se un ull i fer-ho tot només amb l’altre, Tindríem així, ambdós preparats. Al principi costa, però t’acostumes a fer de pirata.
Com dèia la Maria Aurèlia recomenencem senpre que ho considem addient.El temps passa volant, de sobte reconeixes que has de modificar costums i cercar vicis al teu abast.. Jo n’he trobat alguns, que em reservo, abans de fer noves tentatives.
blog de Montserrat Ponsa 