A les persones de la meva edat ens van inocular la por, el verí més greu que existeix. Ningú la veu, no es pot tocar però fa mal si no ets capaç d’erradicar-la. Alguns hem intentat amansir-la, amb el pas dels anys, fent ús de la raó.
A moltes famílies, a l’escola, al catecisme, que anàvem quan érem petits tot era pecat! Imaginaven coses que potser, els que ens la van transmetre havien fet o, al menys desitjat fer.
Els extrems son sempre dolents, de cop va passar la por i, tothom, va fer de les seves contravenint ordres. Tots els excessos son dolents però penso que tots hi hem sortit guanyant.
Hem intentat preparar els nostres fills per la vida, comentant els pros i els contres. Els molts per què, que sempre ens tussigen, de manera especial a la gent de la meva edat, nascuts enmig de la guerra civil quan res era possible, ni es divisava el futur,
Personalment m’ha costat superar-la però, la vida t’ensenya, i aconsegueixes serenor.
blog de Montserrat Ponsa 