Quan s’aixeca un dia gris, com el d’avui, em costa posar-me en dansa. No m’agrada la fosca, necessito sol i temperatures càlides. La calor mai m’ha preocupat. Fàcil treure’s roba i fer una dutxa de tant en tant.
Entenc la tristor dels que viuen en països que veuen poc l’astre rei i, la penombra, els pot durar les 24 hores. Entenc que, àdhuc el caràcter i manera de ser i fer siguin diferents.
Recordo els temps feliços amb nou fills petits inventant jocs i maneres de passar el temps quan no podien sortir al carrer. Un espai gran de jocs, a la part baixa del jardí, reunia amics-amigues que, àdhuc portaven el sac de dormir i la gresca seguia fins deu sap quan.
Els records ajuden ara, quan tothom amb responsabilitats, potser lluny de casa, ho recorden com jo. El sol ajuda a ser feliç, la penombra, al menys a mi, m’atordeix…
blog de Montserrat Ponsa 