Segons indica el diccionari és estar disposats a fer les coses amb bona actitud, mai forçada. Fer el que toca en cada moment de la nostra vida, en tant que persones cabals.
Abans ho teníem clar, era una manera de ser, de fer de viure sense oblidar els altres. Teníem menys necessitats, coneixíem l’entorn i procuràvem estar prop dels que necessitaven suport. La societat però s’ha modificat, tothom ho vol tot al moment, sense pensar que d’altres potser ho necessiten més que ells.
Molts hi son en detriment dels de casa seva. Ningú vol que el considerin pobre… Massa, fan coses de les que haurien de prescindir, sobretot, perquè va en detriment de la resta de família. El seu exemple no els ajudarà a ser lleials en res.
Em costa d’entendre! Ets qui ets, has de procurar comportar te. Saps fins on pots arribar, i què pots fer, sense extravagàncies. La vida et passarà comptes tard o d’hora i faràs patir els teus propers.
blog de Montserrat Ponsa 