Els que som grans pensàvem que veuriem que la democràcia ens arribaria i gaudiriem els darrers anys de la nostra vida, segons havíem somniat. Però, què passa?
Quan els que manen arriben a dalt, quan s’apropen al poder, s’hi acomoden, troben que viure del cuento és un bon ofici i, del què anunciaven al què fan hi ha un llarg tram a recórrer. S’aturen davant la comoditat.
D’altres, més il-lusos, voldríem veure establerta una vertadera democràcia: feina, menjar, sostre, llibertat per a tothom, petits i grans arreu del món en d’aquesta terra que no ens és gaire favorable.
Massa sed d’enveja, de tenir allò que no té, de voler fer quelcom que no pot…Dec estar tarada, mai m’ha afectat, ni tinc ganes de que m’arribi. Sé on soc, què puc abastar i, en dono gràcies!
blog de Montserrat Ponsa 