Mai he dit cap mentida ni tant sols de les nomenades pietoses per afalagar algú. Tampoc les accepto de ningú. Si diguessin allò de “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra” segur que en caldrien poques.
Heu fet mai examen de consciència, allò que ens ensenyaven quan anàvem a catecisme i ens preparaven per a fer la primera Comunió, quan tot era pecat? Si les mentides poguessin convertir-se en or, hi haurien molts milionaris. Si els mentiders es transformessin en escarabats, el món seria encara més esgarrifós que ara.
Malgrat tot, jo no podria xafar-los, tant em repugnen. Consti que hi ha molts que son pitjors que els escarabats. Son, per a mi, els pitjors bitxos que existeixen.
S’apropen dies de festa i taules de parents i amics. Per què esperem celebrar la vida només en dies assenyalats? Caldrien més rutines. Sense amics a prop, la vida és buida.
Nens que es preparen per vacances, potser per anar a esquiar amb pares i avis. Intentar preparar aquest Nadal: pessebre, tió, neules i torrons. El pare Noel i tots aquests invents que ha creat el consumisme exagerat que ens ofega.
La vida s’ha modificat amb el pas dels anys. Cada vegada més plena de responsabilitat forçades que no deixen respirar als més grans. Responsabilitats que no solen estar a l’abast de tothom però, pocs hi pensen. Però, hi son!
El clima dels darrers dies ens ha fet oblidar les dates que vivim: poc fred, sol, llàstima que es fa fosc tant aviat i la vida perd tot el seu encant.He de pensar on fem el petit pessebre, encara guarda t. Quan no hi ha quitxalla a prop, ens oblidem d’algunes responsabilitats.
Recordo quan amb nou fills petits s’acostaven aquestes dates. M’hauria agradat, sovint, desaparèixer un dia… només per dormir. Ara em falta aquell moviment, no és igual veure ho des de fora que des de dins.
Agraeixo, però, totes les visites que em fan.
blog de Montserrat Ponsa 