Si no en tens, és que estàs mort. La vida és un compendi de situacions, bones, mitjanes, dolentes i, ens agradi o no, hem d’intentar superar-les si volem seguir dempeus en aquest mon estrafolari que, plegats, hem construit. Urgeix el bon fer general…
Ens hem aturat mai a definir-les i explicat els per què? Cada vegada viure és més difícil i serà encara pitjor, ja que estem arrasant allò que hauriem de prevenir, si volem un futur estable. Si ens ho proposem, ho aconseguirem!
S’ha d’acabar el que indica una frase molt sovintejada: ho vull ara mateix…
Fora riqueses i plaers inusuals. La vida serà pel que la treballa, la cuidi, la respecti. No pels diners que hi dediqui sinó per l’amor i cura que mantinguem els que hi vivim: terra, mar i aire, han d’estar a l’abast de tothom. Cultius imprescindibles, no cal que siguin d’Austràlia ni de la India. Productes locals i prou. Els que vam viure la guerra sabem de què va…
Cadascú, on es trobi, haurà de procurar-se lo imprescindible per a seguir dempeus. Sense els requisits actuals, ni viatges, ni mansions de luxe per ningú. Siguem conscients de que cada dia que passa la ciutadania augmenta i, la terra i l’aire que respirem haurà d’abastar-nos a tots i no serà suficient. Ei! No és que cridi el mal temps…
blog de Montserrat Ponsa 