Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol, diu el Diccionari.
Però, sabeu? Costa resisitir a mesura que et fas gran. Quan tothom te la vida organitzada i rera molts anys plens de vida, de sobte, el buit que queda es fa dificil de païr.
N’hi ha que prefereixen aquesta situació, jo no. Moltes coses a fer però, de sobte, enraones sola, ningú t’escolta, ningú respón la teva paraula. Temps al temps diuen però, considero que hi ha situacions que son difícils de d’assumir.
Vesprades llargues que duren més del què voldries. Sobretot ara que poc després de les 17h quan arribo de caminar la fosca es fa present. I si com a mi, us costa mirar la TV, les hores costen de passar. Llegir, escriure, parlar per telèfon amb amics mitiga però, sents un buit, difícil d’omplir. Les abraçades reconforten, al menys a mi…
blog de Montserrat Ponsa 