Els colors de la tardor

Costa que el dia s’aixequi, que endevinis com serà aquesta tardor que costa suportar. Avui, dimecres 14 de desembre semblava que tindríem dia trist, gris i plujós però a mesura que avança s’anima i el sol fa l’ullet i ens encomana alegria.

Els colors de la tardor hi son presents multiplicats per molts tons, grisos i ocres que el sol, quan apareix, els fa més vistosos. Llàstima no disposar d’una bona màquina de retratar per a fer-los presents per aquells que tenen, com jo, el delit del cel.

Aquests dies son freds però una estona de sol val tot l’or del món. No puc imaginar com viuen els que no el veuen mai. Soc mediterrània amb tots els ets i uts, tenim la sort de gaudir de mar, de muntanyes, rius i llacs. Ah! i bona gent.

Temps per disfrutar de la família i amb els amics. Les tardes son llargues i fosques molt aviat. Trovar-se per conversar, jugar al dòmino, a cartes o, al Rumikub, és un vici que ens hem imposat, lògicament acompanyat de la paraula i el bon fer.

Estem en temps previ a Nadal, intentant decidir per aquells dies. Sense presa sense l’atossigament que pateixes quan tens fills petits, què i com i on ho farem.

Abans era dia sagrat de família, avui no hi ha res ordenat, alfuns aprofiten per anar a esquiar, d’altres per a fer caminades, i, una gran majoria, sobretot els més grans quedem on sempre recordant vells.bells moments viscuts en aquestes dates.

M’agrada anar a caminar i descobrir els colors que ofereixen els arbres que ens rodegen, de diferents tipus i colors, i flors salvatges que treuen el cap i, si no les trobes en el moment que surten, ja s’han amagat de nou. La tardor enguany és excelsa.

El fet de gaudir de sol, és un regal que no sempre succeeix, fosqueja aviat i cal aprofitar la llum per a caminar i contemplar les meravelles que ens ofereix. Faig sempre una mateixa ruta, cada dia és diferent de colors i perfums.

No entenc com, tanta gent que viu al nostre poble, no passeja i aprofita la Natura enlloc d’amorrar.se davant la TV per a contemplar qualsevol bajanada. La ruta que solo fer, aproximadament d’una hora llarga, sovint no trobo ningú.

És un regal que no té preu. Les olors dels diferents arbres, m’acompanyen després quan arribo a casa. Ni que les conegui de temps passats sempre hi descobreixo quelcom nou. Ah! I sovint enraono sola, comentant allò que veig i m’agrada però també el què caldria modificar. I li ho faig saber a l’autoritat pertinent que, normalment ho agraeix.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: