Aixó és el què sembla. Deixes de ser utilitzat per a moltes coses i, lógicament dol. Massa busquen on arrambar-se per determinats anhels, si no els serveixes, t’obliden. No ho lamento per a mi, em dol per aquells que ho fan.
La vida segueix -i mentre el cap funcioni-, hem d’aprofitar la per a fer allò que ens agrada, compartir les nostres idèes i esperances per a fer les arribar a aquells que els manquen i, ajudar-los, per tal que trobin el seu camí. Hi ha un temps per casa situació.
Avui, massa, pateixen deliris de grandesa i, creuen, que ho poden tot. El temps els reconduirà on els pertoca. Les coses no arriben del cel, les has de treballar si les vols guanyar. Sempre ho he fet i, no me n’arrepenteixo.
Consti que la visió de moltes de les situacions actuals al menys a mi, em preocupen. El món ens vol portar per camins inusitats. No ens hi deixarem endur!
Som grans però sabem on som, què volem i, de manera especial: per on No passarem!
blog de Montserrat Ponsa 