Sovint ens falla la memòria de qualsevol vaguetat i, al menys a mi, em mortifica. Intento fer a cada moment el que pertoca però de tant en tant, oblides quelcom que hauries de recordar i, dol l’ànima. Sempre m’he anotat el dia a dia pero ara, més que mai.
La vida segueix i hem d’agraïr que poguem seguir fent vida normal. Algún lapsus de memòria ens preocupa. però, imagino que qui més qui menys intentem superar-ho, amb rigor i esperança per a seguir caminant prop dels que estimem.
Avui interessant trobada a Puiggraciós amb l’equip de gent que formem part per a organitzar activitats al Santuari. Interessant encontre per a preveure el què queda pendent per aquest any i les properes activitats de cara l’any 2023 que ja truca a la porta.
Dia gris, d’aquells que no formen part dels que m’agraden. Dia trist, no hem vist el sol i la llum és minsa.
Aniré però a caminar com cada dia, a no ser que la pluja m’ho impedeixi. Son les 15.47 i és diria inici de vesprada.
blog de Montserrat Ponsa 