Fer se gran és complicat

Sovint ens falla la memòria de qualsevol vaguetat i, al menys a mi, em mortifica. Intento fer a cada moment el que pertoca però de tant en tant, oblides quelcom que hauries de recordar i, dol l’ànima. Sempre m’he anotat el dia a dia pero ara, més que mai.

La vida segueix i hem d’agraïr que poguem seguir fent vida normal. Algún lapsus de memòria ens preocupa. però, imagino que qui més qui menys intentem superar-ho, amb rigor i esperança per a seguir caminant prop dels que estimem.

Avui interessant trobada a Puiggraciós amb l’equip de gent que formem part per a organitzar activitats al Santuari. Interessant encontre per a preveure el què queda pendent per aquest any i les properes activitats de cara l’any 2023 que ja truca a la porta.

Dia gris, d’aquells que no formen part dels que m’agraden. Dia trist, no hem vist el sol i la llum és minsa.

Aniré però a caminar com cada dia, a no ser que la pluja m’ho impedeixi. Son les 15.47 i és diria inici de vesprada.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: